FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça rectangular de tela amb què s'embolca el cos i les cames de les criatures de pit fins a calçar-les. S'ha de canviar el bolquer a la criatura. Peça de cel·lulosa amb què, a manera de calça, s'embolca el cos dels bebès o dels adults que no poden contenir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diligent, expedit. Prompte a comprendre les coses. Quina criatura tan llesta! Ja sap com funciona l'ordinador. Que ja està acabat. Ja tinc la feina llesta. Que ha acabat una cosa que feia. Ja estic llest de la feina. Ja és hora de sortir: encara no esteu llestos? estar ben llest per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on es guarden els pollets, ordinàriament una espècie de cove desfonat estret de dalt i ample de baix. Aparell anàleg de dimensions adequades per a ficar-hi una criatura que, recolzant-se de braços a la vora superior, pot caminar sense por de caure, la vora inferior [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vessar llàgrimes. Una criatura que mai no plora. Posar-se a plorar. Plorar de dolor, de ràbia, d'alegria. Plorar amargament, agrament. Qui riu primer plora darrer. Plorar-li a algú els ulls. plorar a llàgrima viva [o plorar com una Magdalena] Plorar abundosament. plorar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
considera normal i assenyat. És una persona rara: amb la calor que fa encara porta abric i guants. Que fa rabioles, malcriadeses. Quina criatura tan rara: tot ho demana marranejant. No dens. L'atmosfera rara de les grans altures. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ensorrar-se. El sostre del menjador està madur. Que ja no és jove, s'aplica a una persona. Un home madur, una dona madura. Que ha pervingut a un desenvolupament psicològic propi dels adults. Una persona madura. Un caràcter madur. Aquesta criatura és molt madura per la seva edat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fer el bot Estar, especialment una criatura, si romp o no a plorar. fer el bot Entossudir-se en una actitud de retraïment fent l'ofès o el disgustat amb algú per produir en ell un sentiment de greu o de penediment, esperant ésser desagreujat, pregat de deposar la seva actitud [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
braç A la part del braç oposada al colze. Portar un cistell, una criatura, a plec de braç. Deformació resultant de la flexió o torsió de les roques, que s'evidencia si en el material rocós hi ha una referència anterior a aquesta deformació, com és l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dent puntuda situada entre la darrera incisiva i la primera premolar. Aquesta criatura triga molt a treure els ullals. Arrencar un ullal. Encara no li han sortit els ullals. Dent inoculadora del verí d'algunes serps verinoses. Dent incisiva dels elefants. Clot, forat, per on surt aigua [...]
